EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Consell de Ministres ha aprovat la polèmica reforma de la llei de l’avortament. La llei canvia de nom i és ben explícit: Llei de Protecció de la Vida del Concebut. La nova regulació és més restrictiva que l’actual i, de fet, retorna la legislació espanyola al marc normatiu del 1985.
L’avortament només serà possible en dos casos: si es tracta d’una violació o si l’embaràs suposa un perill per a la salut física i psíquica de la dona. En el mateix sentit, la presència de malformacions fetals no serà motiu d’avortament, només l’efecte psicològic que suposin en l’embarassada.
Fins ara…
-
Qualsevol dona podia avortar lliurement dins de les primeres 14 setmanes i tenia dret a fer-ho dins del sistema públic de salut.
-
Si hi havia«greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada», anomalies del fetus o risc de «greus anomalies» segons un dictamen mèdic, el termini s’allargava fins a les 22 setmanes.
-
No hi havia límit temporal si es detectaven anomalies fetals «incompatibles amb la vida» o «una malaltia extremadament greu i incurable» i així ho certificava un comitè clínic.
Amb la nova llei…
Es restringeix la possibilitat d’interrompre l’embaràs a dos casos:
- «Evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada», fins a la setmana 22.
- En cas de violació i sempre que sigui dins les primeres 12 setmanes.
Un cop eliminat el supòsit de malformació o greu malaltia del fetus, només es podrà interrompre la gestació quan s’acrediti un risc per a la salut física o psíquica de la mare durant les 22 primeres setmanes. Però per evitar que sigui una porta oberta, com era aquest supòsit des del 1985 fins al 2010 per acabar amb embarassos no desitjats, el govern central complica el procés previ. Per començar, la dona haurà de reunir dos informes mèdics de facultatius de centres diferents i aliens a la clínica on es practicaria. Amb els documents a la mà li explicaran els riscos que suposa la intervenció i un altre metge haurà de signar un certificat en què s’especifiqui que se li ha atorgat tota la informació pertinent perquè pugui prendre una decisió «lliure» després de reflexionar durant set dies.
Si el perill psíquic per a la dona tingués l’origen «en anomalies incompatibles amb la vida del fetus», l’informe de la mare només hauria d’estar corroborat pel metge de la gestant i no dos, però seria necessari un altre document que donés fe de l’estat de l’embrió. Mai es podrà avortar després de les 22 setmanes de gestació, tret que aquesta anomalia de l’embrió «incompatible amb la vida» no hagi estat detectada a temps o hi hagués «un perill vital per a la dona».
El paper dels metges es complica considerablement, per primera vegada es regula en detall l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, però caurà sobre ells l’única responsabilitat penal. Com passa ara si practiquen una interrupció de la gestació fora dels supòsits establerts, podran tenir pena de presó d’entre un i tres anys. I, si s’interpreta que han enganyat la dona per dur-lo a terme, es podria arribar a una pena d’entre quatre i vuit anys.
Quan entri en vigor la futura regulació, les clíniques avortistes no es podran anunciar, ni tampoc es podrà fer publicitat de productes que interrompin el procés de gestació. La nova llei de l’avortament és clarament un altre clar retrocés en els drets ja consolitats que fins ara teniem, una llei molt restrictiva que empeny la dona a avortar en la clandestinitat o a l’estranger. A partir d’ara no sabem que faran les dones que no puguin avortar amb la nova llei. Les que tenguin dobbers aniran fora i les que no avortaran en la clandestinitat amb el risc de mort i de conseqüències greus per a la salut que això té. Les dones es veuran abocades a la irresponsabilitat absoluta a la seva salut. Ara gairebé el 90% de les dones avorten per decisió pròpia, cosa que amb la nova llei ja no es podrà fer i s’haurà d’al·legar risc físic o psíquic per a la dona. Tampoc sabem qui decidirà aquest risc ni amb quins criteris. La nova llei no respon a la realitat ja que avui la majoria ho fan per decisió pròpia, perquè han tengut en compte avantatges i inconvenients, amb la nova llei l’avortament es torna a convertir amb delicte perquè només es podrà avortar en determinats supòsits. L’avortament deixa de ser lliure i la dona haurà de ser «tutelada» ara pels metges que hauran d’acreditar si existeix risc per a la salut. No hi ha cap raó clínica que justifiqui la necessitat de canviar una llei que funciona i que no ha estat conflictiva. Aquesta llei demostra seguir les directrius d’idearis d’extrema dreta, una nova regulació que no aprovaria ni Sarkozy a França, ni en Cameron a Gran Bretanya ni Merkel a Alemania, però sí veuria la llum en un país europeu governat per Le Pen.
Per tot això, proposam al plenari de l’Ajuntament de Marratxí l’adopció de les següents:
PROPOSTES D’ACORD
1.- El ple de l’Ajuntament de Marratxí insti al Govern de l’Estat a retirar de l’avantprojectede Llei del Govern central sobre la Llei de protecció de la vida del concebut de manera immediata, estudiant altres alternatives per a què les dones segueixin tenint la mateixa llibertat per avortar com tenien fins ara.
2.- El ple de l’Ajuntament de Marratxí insti al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social a què atengui les conseqüències de no atendre a totes les dones que no puguin interrompre el seu embaràs amb tot el que això implica, tant com per a fills no desitjats com per els casos d’infants amb deficiències.
