Moció sobre la declaració dels símbols d’interès local i en favor de la llibertat d’expressió.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’article 4 de la llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, aprovada pel Parlament de les Illes Balears en sessió de dia 19 de desembre, estableix una prohibició genèrica a l’ús de símbols en els mobles i immobles afectes als serveis públics propis de la comunitat autònoma de les Illes Balears, exceptuant-ne els oficials, per exemple, les banderes, ensenyes, els escuts i els «altres símbols distintius» acordats per les Corporacions Locals. Així mateix, l’apartat 2) b) de l’article 4 de la Llei sobre l’ús dels símbols, també permet aquells altres símbols “representatius de declaracions oficials d’interès local, autonòmic, nacional o internacional”.
L’Estatut d’Autonomia (art. 88.1), la Constitució Espanyola (art. 20.1), la Declaració de Drets Humans, els Pactes internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals; i la Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals, consagren, com un dret fonamental, expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. La Constitució precisa que “l’exercici d’aquest dret no podrà ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia”.
El senyal de les barres vermelles, va ser el senyal heràldic personal i familiar dels nostres reis fins a Ferran el Catòlic, incloent-hi els monarques de la branca privativa de Mallorca, que no hi feren cap modificació. Sense deixar de ser un símbol personal i familiar, amb el temps esdevingué un símbol territorial de cada un dels estats de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera, a l’escut dels reis posteriors als Reis Catòlics hi ha, entre altres, el senyal quatribarrat, convertit definitivament en símbol territorial, representació inequívoca de tots i cada un dels estats de la Corona d’Aragó. Tant a les Illes com a la resta de la Corona d’Aragó els símbols del rei són els símbols del regne i, essent el rei la màxima autoritat, els seus símbols estan per damunt qualsevol altre.
Les quatre barres no eren sols el símbol personal del rei, a partir del segle XVI, quan l’escut personal del rei ja no era el blasó dels quatre pals, les Illes s’ompliren d’escuts quatribarrats, molt sovint al costat de l’escut quarterat municipal, també damunt les murades renaixentistes, damunt les façanes d’edificis civils i religiosos del segle XVII (com l’església de Sant Francesc de Palma, el llatzeret de la Quarantena de la mateixa ciutat o el convent de Sant Francesc de Ciutadella), del XVIII (com l’església parroquial de Santa Maria del Camí), del XIX (façana neogòtica de la catedral de Mallorca, aljub dels Lleters a Palma) i del XX (com el vestíbul de l’Ajuntament de Palma). A més, durant aquests segles es col·loquen escuts quatribarrats damunt edificis antics, com els del Reial Alcàsser de Ciutadella o el que es pot veure a la façana lateral del Consolat de Mar. I es pinten en lloc preferent en els quadres que representen la ciutat de Palma, el mapa de l’illa o esdeveniments històrics. En els arxius l’escut barrat presideix els llibres de les cúries reials de les viles, els llibres de lletres comunes, que guarden les lletres del governador als batles; donen autoritat als documents de la Reial Audiència i engalanen els annals i llibres d’història de Mallorca.
Tot això és així perquè aquest era considerat el primer símbol del país; el senyal reial però senyal reial del país. És, per això, completament raonable que l’escut i també la bandera fos amb les barres netes, la que onejava damunt els castells, sobretot el de l’Almudaina, seu i símbol de la reialesa; la que alçaren els dos bàndols en les revoltes dels forans i dels agermanats; la que cada
trenta-u de desembre, festa de l’Estendard desfilava en processó pels carrers de Palma davant el respecte de tothom. I també és raonable que aquesta fou la bandera que en el 1873, en proclamar-se la Primera República, es penjà a l’Ajuntament de Palma i que la premsa del moment denomina “bandera mallorquina”. Les barres eren considerades el símbol major de les Illes i de cada una d’elles. Són abundants els testimoniatges d’erudits i historiadors illencs que consideren l’emblema de les Quatre Barres com el propi del regne de Mallorca, de l’illa o de l’arxipèlag. Així la coberta de la Historia de Mallorca de Vicenç Mut (1650) porta l’escut quatribarrat. Guillem Terrassa, en els seus Anales del Reyno e isla de Mallorca (1775), manuscrit, dibuixa un escut barrat amb la inscripció Insignia Regnum Aragonum et Majoricarum.
Per tant, històricament, la senyera és un símbol propi utilitzat a tot arreu per la qual cosa escau declarar-lo formalment com a símbol d’interès local als efectes de l’article 4 de la llei de símbols.
Els ajuntaments, com a poder públic, tenen el deure de respectar, protegir i promoure els drets fonamentals, entre ells el de la llibertat d’expressió i el dret a la participació plural de la societat civil en la vida pública, a opinar, a dissentir i a manifestar qualsevol desacord, a través de diferents formes expressives. La declaració de símbol oficial d’interès local per part de l’Ajuntament del llaç quatribarrat o de qualsevol altre símbol expressió de la llibertat de consciència i de la llibertat ideològica, ha de tenir l’efecte de permetre l’ús d’aquest símbols sense la necessitat de cap autorització prèvia de la conselleria competent, i haurien de poder ser penjats a tots els edificis afectats als serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ubicats en el seu municipi.
Per tot això, proposam al plenari de l’Ajuntament de Marratxí l’adopció de les següents:
PROPOSTES D’ACORD
1.- Declarar la senyera de les quatre barres (inclòs el llaç quatribarrat) com a símbol oficial d’interès local als efectes de l’apartat 2) b) de l’article 4, de la Llei sobre l’ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2.- Declarar el respecte a les manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi i oferir el suport municipal davant qualsevol intromissió governamental contra la llibertat d’expressió.
