Moció sobre la millora de l’accessibilitat dels espais públics i de la supressió de les barreres arquitectòniques.

Moció presentada a debat en el plenari del mes de novembre de 2013 i aprovada per unanimitat.

Moció sobre la millora de l’accessibilitat dels espais públics i de la supressió de les barreres arquitectòniques.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Sentim a parlar freqüentment que els nostres pobles i ciutats del futur han de ser inclusives, saludables, eficients, sostenibles…, fins i tot intel·ligents, però, en tots aquests discursos semblen caure en l’oblit una diversitat de ciutadans que, als pobles i ciutats, també viuen, transiten i s’hi relacionen. No es contempla que col·lectius com el de les persones grans o el de persones amb mobilitat reduïda siguin tinguts en compte en la concepció de les seves necessitats d’accessibilitat i mobilitat.

La Constitució estableix en el seu artícle 9.2 que correspon als poder públics promoure les condicions per a què la llibertat i igualtat dels individus siguin efectives. Dins d’aquest context, l’artícle 49 conté un mandat per a què aquests poders públics realitzin una política d’integració de les persones amb deficiències fisiques o mobilitat reduïda i els amparin per a disfrutar dels drets reconeguts el en títol I de la Carta Magna. Per a complir aquest manament constitucional es va dictar la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, que en el seu artícle 56 es recull: Els Ajuntaments han de preveure plans municipals d’actuació, per tal d’adaptar les vies públiques, parcs i jardins a les normes aprovades amb caràcter general, i estan obligats a destinar un percentatge del seu pressupost a les finalitats que preveu aquest article.

Mitjançant el Decret 20/2003, de 28 de febrer, l’objectiu del qual és garantir la mobilitat de totes les persones, no només les que pateixen una greu disminució física, sinó també les persones d’edat avançada, els pares i mares de nins petits en cotxet de rodes, etc. Els Ajuntaments de les Illes Balears tenen l’obligació legal de vetllar per l’acompliment del que disposa l’esmentat Reglament de supressió de barreres arquitectòniques i de promoure tots i cadascun dels articles del mateix que l’obliguen competencialment per tal de fer dels seus municipis, uns municipis més tolerants, més igualitaris, més solidaris, més justos i, en definitiva, per a tothom.

D’altra banda l’Organització Mundial de la Salut va proposar el 2006 un projecte anomenat “Pobles i ciutats amigables per a persones grans”, que ajudés als nuclis urbans a preparar-se per a les dues tendències demogràfiques mundials: l’envelliment i la urbanització creixent. El projecte contempla vuit àmbits de la vida urbana que influeixen en la salut i la qualitat de vida de les persones grans i en què l’accessibilitat juga un paper primordial com a garant de la participació d’aquest col·lectiu.

El Govern de l’Estat va aprovar recentment l’Ordre Ministerial IV561/2010 d’1 de febrer per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats, que entre altres objectius cerca implantar l’accessibilitat universal de manera ordenada en el disseny i la gestió urbana.

S’ha de destacar, pel seu caràcter innovador, el concepte Itinerari de Vianants Accessible (IPA), que apareix com a element integrador i estructurador de l’accessibilitat en el medi urbà. Entès així, l’IPA és un element bàsic de la cadena d’accessibilitat, que connecta els diferents espais i serveis de la ciutat de manera contínua i segura, possibilitant que totes les persones puguin accedir-hi, independentment de les seves característiques personals.

Les barreres ens impedeixen avançar en la integració social, ens limiten en la nostra capacitat de desplaçar-nos o de relacionar-nos; la seva eliminació és una necessitat per a la majoria de la població: persones amb discapacitat, persones amb dificultats per comunicar-se, persones amb mobilitat reduïda temporal o permanent, gent gran, persones que utilitzen cotxets d’infants o de la compra.

Les barreres arquitectòniques: són tots aquells obstacles que limiten la llibertat de moviment de les persones amb algun tipus de dificultat de mobilitat.

Les barreres de comunicació: són els impediments que dificulten l’accés a la comunicació a les persones amb discapacitat sensorial.

Les barreres socials: són les barreres mentals creades per a la pròpia societat, les quals impedeixen al col·lectiu de persones amb discapacitat integrar-s’hi de forma plena.

La tendència general és que en els processos de planificació, desenvolupament i gestió de les zones urbanes del futur es contemplin les necessitats de totes les persones, independentment de la seva edat, condició o circumstància, amb criteri de no discriminació, per a la qual cosa la implantació de l’accessibilitat universal és una eina imprescindible.

El dia a dia es converteix en vertaderes carreres d’obstacles per a persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. L’activitat quotidiana es veu mermada davant la incapacitat de recòrrer els carrers pel número d’esglaons, voravies altes i davant la necessitat més que evident d’un major nombre de rampes que millorin la seva accessibilitat i amb això posar la ciutat al mateix nivell per a tots.

Per tot això, proposam al plenari de l’Ajuntament de Marratxí l’adopció de les següents:

PROPOSTES D’ACORD

1.- L’Ajuntament es compromet a suprimir gradualment les barreres arquitectòniques urbanístiques, les barreres arquitectòniques en l’edificació, les barreres arquitectòniques en el transport i les barreres arquitectòniques en la comunicació.

2.- L’Ajuntament es compromet a elaborar d’un Pla Local d’Adaptació i Supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en l’edificació, en el transport i en la comunicació.

3.- L’Ajuntament promourà campanyes informatives i educatives dirigides a la població en general per tal de sensibilitzar-la en el tema de les persones amb limitacions a fi de fomentar la seva integració real a la nostra societat, per tal d’eliminar les barreres socials.

Marratxí, 15 de novembre de 2013.

Tweet