PSM-IniciativaVerds exigeix al Govern i l’Ajuntament que no llevi el requisit del Català.

Moció presentada pel PSM-Iniciativaverds per debatre en el proper plenari de dimarts dia 31 de gener de 2012 a les 9 h

“El grup municipal del PSM- Iniciativaverds presenta a la consideració del Ple la següent

 MOCIÓ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

ASSUMPTE: Català requisit d’accés a la funció pública

Després del període d’audiència prèvia establert el passat estiu, i atenent les modificacions introduïdes per les propostes rebudes, el Govern de les Illes Balears ha obert novament un període d’audiència de la ciutadania per a la presentació d’al·legacions a l’esborrany d’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el principal objectiu de suprimir com a requisit d’accés a la funció pública el coneixement de la llengua catalana.

L’article 14 de l’Estatut preveu com a drets dels ciutadans els d’“accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

Els articles 54 i 56 de la Llei estatal 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, fan èmfasi en l’obligació de l’empleat públic de conèixer les llengües oficials, i en l’obligació de l’Administració d’atendre el ciutadà en la llengua oficial en què ho sol·liciti. En concret, l’article 56 disposa que “les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials”.

És evident que exigir com a requisit d’accés la capacitat d’estar en disposició d’atendre els ciutadans que s’expressen en català és la única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi, i que, en cas contrari, s’ocasionarà al ciutadà una greu pertorbació al seu dret a utilitzar el català amb plena normalitat quan es relaciona amb l’Administració.

Així doncs, l’avantprojecte no s’ajusta a la normativa d’ordre superior, per jerarquia i per competència, i suposa una passa enrere en la garantia de la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l’Administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la llengua catalana.

De fet, la proposta suposa un escarni a l’oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears, una regressió en el tractament de la llengua pròpia, i les persones que la parlen, sense precedents des de la democràcia i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i romp el consens en matèria de política lingüística que queda reflectit en la llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat l’any 1986.

Sens dubte, però, el més sorprenent d’aquest Avantprojecte és que inclogui dues disposicions finals per modificar, al seu torn, dues lleis més: la Llei 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística; i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes modificacions pretenen deixar sense efecte el règim de la llengua catalana com a llengua pròpia de totes les administracions públiques de les Illes Balears, en tots els nivells (autonòmic, insular, municipal) tot atorgant-les potestat reglamentària per a regular l’ús de la llengua a l’àmbit de la seva competència.

Ara bé, com que el contingut de l’Avantprojecte atempta contra la potestat de les diferents administracions que ja han regulat legítimament l’ús intern de la llengua catalana i que ara tindrien una doble legislació sobre aquest tema, això ho soluciona modificant la Llei de normalització lingüística mitjançant la disposició final primera, que deixa sense contingut tot l’article 9 de la Llei i modifica l’apartat 1 de l’article 6 en el sentit que el català deixa de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (i de totes les seves administracions autonòmica, insular i local) i estableix que les llengües del Govern, del Parlament, dels consells i de les corporacions locals són la catalana i la castellana, com a llengües cooficials, en pla d’igualtat. Aquestes modificacions tanquen la porta a tota reglamentació pel que fa a l’ús de les llengües oficials que vulgui fer qualsevol administració de les Illes Balears, el que pot suposar una greu vulneració de l’autonomia local reconeguda i garantida per l’article 140 de la Constitució.

A més, la perversió d’aquest avantprojecte arriba a l’extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública; com ara l’article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l’article 33, que fa referència a l’ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social; modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

En definitiva, amb aquest avantprojecte es trenca el consens que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema, ja que tant la Llei 3/2007 que ara es vol modificar, com els decrets 100/1990 o 114/2008, que es deroguen, han estat aprovats per governs de diferent ideologia política, la primera pel govern de Jaume Matas i els altres pels governs de Gabriel Cañellas i Francesc Antich respectivament. La qual cosa demostrava la voluntat de no fer de la llengua catalana una qüestió política, sinó de convertir-la en l’element cohesionador de la societat de les Illes Balears, un dels objectius recollits en l’exposició de motius de la Llei de normalització lingüística, aprovada també durant el govern presidit per Gabriel Cañellas.

Si aquesta proposta es converteix en Llei, les Illes Balears passaran a ser l’únic lloc del món en què no s’exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país.

Per tot això, el Ple adopta els següents:

ACORDS

Primer.- L’Ajuntament de Marratxí considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

Segon.- L’Ajuntament de Marratxí insta al Govern de les Illes Balears a retirar l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

Tercer.-. L’Ajuntament de Marratxí es compromet a mantenir com a requisit el coneixement de la llengua catalana per accedir a l’administració municipal.

Quart- Es comunicarà l’adopció d’aquests acords al Govern de les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears i als diferents grups parlamentaris.

Joan Francesc Canyelles i Garau

Portaveu del Grup Municipal del PSM-Iniciativaverds

Quant a jfcanyelles

Portaveu del Grup Municipal del PSM a l\'Ajuntament de Marratxí i candidat del PSM-Iniciativaverds a Marratxí.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.