Assumpte: Moció en defensa del dret a un habitatge digne.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar. La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l’Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.
Els jutjats de Balears practicaren durant l’any passat un total de 2.446 desnonaments; és a dir, una mitjana de set desnonaments diaris. D’aquests 2.446 llançaments ordenats a Balears el 2013, 842 eren conseqüència d’una execució hipotecària per impagament per part del propietari de l’immoble i 1.580 es dugueren a terme per impagament del lloguer. En 42 casos, no se n’especifica el motiu. Per tant, atenent a les xifres recollides, no ens equivocam en afirmar que cada dia tres o quatre famílies de Balears perden casa seva per no poder fer front a la hipoteca o al lloguer i allò que és cert és que són moltíssimes les famílies de Balears que ara com ara estan pendents de perdre casa seva.
Ens trobem doncs davant d’una situació d’emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l’informe Emergencia Habitacional en el estado español, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l’estat espanyol és el país d’Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 – i amb un parc social d’habitatge clarament insuficient – menys d’un 2% de l’habitatge existent -.
Les administracions locals, són les que reben en primera instància el impacte social d’ aquesta situació, ja que les més properes a la ciutadania. El context descrit i la situació d’emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatges als municipis. Una forma d’accés a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.
La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l’espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d’habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l’article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat. Gran part d’aquestes entitats financeres han estat, d’una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB),i del traspàs d’actius al anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d’ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.
La situació descrita requereix actuacions per part de l’administració que possibilitin l’accés a l’habitatge de tots aquells ciutadans que se’n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l’article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l’article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).
Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l’habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l’abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret. Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l’autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l’ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors.
Segons les dades del cens de 2001 descrites per part de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears es trobaven un total de 9.231 habitatges buits a Marratxí dels quals 9.227 eren habitatges familiars. Cal destacar que aquestes dades no estan actualitzades i encara no reflecteixen les conseqüències de la crisi, per la qual cosa podem afirmar sense equivocar-nos que aquestes xifres s’hauran vist alterades per tot el que s’ha descrit anteriorment.
Per tot això, proposam al plenari de l’Ajuntament de Marratxí l’adopció de les següents:
PROPOSTES D’ACORD
1.- El Ple de l’Ajuntament de Marratxí es compromet a engegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge de la població i fer front a l’emergència habitacional.
2 .- El Ple de l’Ajuntament de Marratxí es compromet a elaborar i aprovar un Pla Municipal d’Habitatge, que contempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges.
3 .- El Ple de l’Ajuntament es compromet a Elaborar i aprovar Programes d’Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació,començant pels que són propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de
l’administració i l’atorgament d’audiència a l’interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l’administració.
4.- El Ple de l’Ajuntament insta al Govern de les Illes Balears a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències.
